Vall de Riu
Accés a peu desde que en cotxe no s'hi pot passar per l'esllevissament de la pista d'accés a la Vall de Riu. Desde el parking de Sadernes enfilar pista amunt i seguir els indicadors que es van trobant.
La recerca de les ermites de l'Alta Garrotxa em sorgeix quan em cau a les meves mans el mapa que l'Associació dels Amics de l'Alta Garrotxa varen publicar cap als anys 70-80. Un mapa amb les ermites dibuixades de l'Alta Garrotxa. De fet també hi surten esglesies que pertanyen a la Garrotxa, al Ripollès, Empordà i França. Finalment em decideixo trobar TOTES les que apareixen dibuixades al mapa ja que limitar-ho només a les de l'Alta Garrotxa es complicat segons el criteri que estableixi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'aresta esquerra de la façana mostra un fet molt singular: els carreus calcaris varen ser curosament retallats per acoblar-los a la roca calcària del lloc. No hauria estat molt més fàcil tallar-la i fer-la servir per carreus? Naturalment. Perquè es va respectar i van prendre la molèstia d'adaptar la forma dels carreus, sense afectar-la? Una hipòtesi és que es tractes d'un lloc sagrat precristià, que mantingués viva la seva 'sacralitat' d'alguna manera, i que el nou edifici romànic s'hi acoblés o integrés, sense malmetre'l.
ResponEliminaGracies per l'aportació arquitectonica JM. Sincerament, els meus coneixements de romànic són infims i el motiu del blog va ser visitar totes les ermites. S'agraeixen tots els comentaris, sobretot si són informatius com els teus. Gràcies
EliminaCom sol passar, quan 'descobreixes' un fenomen així et sembla molt singular. Però és lluny de ser únic, l'he observat, posteriorment, en d'altres ermites romàniques garrotxines, per exemple la de Sant Miquel del Mont, on la 'roca respectada' (possiblement precristiana) s'acobla sota de l'absis.
ResponElimina